Montfalcó d'Ossó

És poble agregat a Ossó de Sió, està situat a 1 km de Castellnou d’Ossó, a la mateixa riba del riu Sió. Les ruïnes del castell s’aixequen a 389 m d’altitud, que és el lloc més elevat del poble. Montfalcó d’Ossó va créixer al seu voltant i al vessant del migdia. La seva economia es basa en l’agricultura i la ramaderia, encara que moltes persones van a treballar a les poblacions veïnes en els sectors de la indústria i els serveis.

El nom del poble prové de mont i falcó que deriva del nom d’ocell o també s’atribueix al nom d’una persona anomenada Falcó.La primera notícia de Montfalcó d’Ossó és de l’any 1163, en un testament de Ramon Barrufell, el qual deixà el poble al seu gendre Arnau de Falconera. Al segle XVII el terme pertanyia al monestir de Poblet. Més tard al segle XVIII passà als Lanuza, barons de Montbui i per enllaç de Maria Helena de Lanuza-Montboui Vilarig i de Boixadors amb Giner Rabassa de Perellós, marquès de Dosaigües, passà a aquesta casa fins a la desaparició de les senyories.

Església de Sant Miquel

L’edifici data del segle XVII i és d’estil barroc. Està fet amb carreus de pedra on destaca la part central de la façana amb una portalada emmarcada per un arc de mig punt dovellat. Té una sola nau amb dues capelles laterals i l’absis és poligonal. El campanar d’espadanya conserva la primitiva aparença romànica. La campana gran data de l’any 1858. Inicialment l’església fou d’estil romànic, però a partir de l’any 1614 la van reformar. A l’interior s’hi venera la imatge romànica de la Mare de Déu de Montmagastrell. A banda i banda de l’edifici, hi havia dues columnes molt ben treballades adossades a l’arc de la façana, però lesvantreure en reformar l’església l’any 2002. 

Torre i castell 

Al segle XII es construí la torre de planta quadrada al costat oest de les restes del castell. Fou una antiga fortalesa medieval. Més tard, en època renaixentista s’aixecà la torre i es basteix una finestra allindanada a cada costat. Els murs estan fets amb carreus de pedra ben tallats. Del castell se’n conserva la façana septentrional amb una porta adovellada i una estructura amb dues obertures que la unia a la torre primitiva.